Polònia III

Polònia II

Amigues, amics, Pamela Anderson
inicio aquesta segona part del meu blog polonès:
1- Què passa a Polònia? els meus amics i amigues més íntims/es saben que els pits enormes no em treuen pas la son, és més, m'agraden petitonets; doncs bé, aquí Polònia totes les noies tenen metes... què està passant? on està la frase típica que sento pels puestus: "no, és mona, però no té pits...". Aquí, no té cap mena de validesa. Tothom té tetes (em sembla que me n'estan sortint...

2- Els meus amics i amigues més íntims/es saben que els peus femenins em tornen boig; si tenen les ungles del peu pintades, bffffffffffff, em foto histèric; doncs bé, aquí totes les ties tenen les ungles del peu pintades.

3- A Polònia, si saps ballar, pilles "fijo"; no sé ballar.

4- Perquè caminant per Polònia, sóc capaç de saber si una persona és espanyola o no?




p.d.: vaig sentir un noi de càdiz, casat amb una polonesa, explicar un acudit referent als gitanos que hi ha Polònia: "Si has perdut el cotxe, no pateixis, és a Polònia!"

Polònia I

Noies, nois, Adolf Hitler,

estic a Polònia. Sí sí... m'he agafat una setmaneta per disfrutar-les a terres de l'est. Volia anar a Ucraïna, després Hongria, però la pasta és la que mana, i gràcies a un senyor que es deu dir Ryan, sóc a Polònia (per cert, "en aquest" senyor se l'hi ha de fer una monolit!!!).
1- Avió. Puntualitat. Vol de puta mare (mirant Kill Bill al portàtil... només tinc paraules d'elogi! quina gran pel·lícula va fer el grandíssim fill de puta d'en Tarantino!). L'avió aterra abans del compte i sense sutracs. Us preguntareu i què? i jo us responc, "Com que i què?!?!??!", doncs que els putus desgraciats que em rodejaven van aplaudir: NO HO SUPORTO!!!!! Amb una Kalaixnikov (que com el seu nom indica, deu ser un calaix en rus) els hagués petat el cervell. Perquè aplaudiu? Si ens estampem, algú tindrà collons de xiular? increpar el "xòfer"? treure mocadors? treure pancartes? cantar a l'unisó algun lema? a que no? doncs ja està home!! per favor!!!!

2. Hotel amb wifi. Arribem, després de firmar una merda de paperassa pugem i m'intento conectar. No puc. "Ui, és que només "se pot" al hall...". Perquè no us n'aneu a prendre pel cul?

3. Fira de productes nacionals (like beure i menjar...). Patapam! topem amb una parada d'ostres: "Són fresques". Fresques, de què? a Pozen no hi ha mar... què cony han de ser fresques? a Vielha tenen almeja fresca?

4. Casino; ruleta russa; són italians; són milanesos; són gitanos; ara ja deuen ser morts.

5. M'encanta, em sembla que m'hi quedo!





p.d.: d'aquests fills de puta, n'hi ha un que és italià; o milanès; o gitano; o mort.

La màgia dels gots

Amigues, amics, Marcel·lí Virgili,
avui vull parlar-vos d'un fenomen que he pogut veure i viure amb les meves pells, ara que són festes del meu poble (Castelló d'Empúries): els gots tenen vida? Us preguntareu si m'he tornat boig, no? doncs sí, però no obstant això no puc deixar d'aprofundir en les meves investigacions. He vist que durant el transcurs d'una nit llarga i feixuga (que sense l'alcohol no "sa pot aguantar"), van caien gots de les mans d'aquelles persones que han pagat 3 o 4 euros per tenir l'esmentat recipient ple. Amics, amigues, perquè cauen aquests gots?
Jo tinc la teoria que els humans no som conscients de que hi ha vides gotils al nostre planeta: neixen, s'ajunten, es reprodueixen, i els matem. Aquests gots de plàstic ronyós (que si no has pillat, tens son o has d'esperar l'amic/ga que acabi de picar pedra, acabes per mossegar-lo destrossant la forma inicial del "borde" de l'obertura) penso que al caure a terra, sense que ho veiem es desplacen per trobar-se en aquest indret desconegut (tinc fonts de la CIA que em diuen que ja estan iniciant el procés d'investigació). Doncs bé, des d'aquí obro una campanya perquè algú pensi i desenvolupi un sistema per mantenir el got enganxat a la mà durant tota la nit, sense la necessitat d'anar-lo recollint pel terra...

Per tu

De fet, no sé ni si tan sols mires aquest blog. Vull dedicar-te una cançó. Per mi significa molt, i com que potser amb paraules no podria dir-te res, almenys que la música acompanyi les teves llàgrimes. T'estimo pixi

http://www.youtube.com/watch?v=bWJZtJqQTMs




p.d: al final acaba entrant una escletxa de llum. T'estimo herba