inicio aquesta segona part del meu blog polonès:
1- Què passa a Polònia? els meus amics i amigues més íntims/es saben que els pits enormes no em treuen pas la son, és més, m'agraden petitonets; doncs bé, aquí Polònia totes les noies tenen metes... què està passant? on està la frase típica que sento pels puestus: "no, és mona, però no té pits...". Aquí, no té cap mena de validesa. Tothom té tetes (em sembla que me n'estan sortint...
2- Els meus amics i amigues més íntims/es saben que els peus femenins em tornen boig; si tenen les ungles del peu pintades, bffffffffffff, em foto histèric; doncs bé, aquí totes les ties tenen les ungles del peu pintades.
3- A Polònia, si saps ballar, pilles "fijo"; no sé ballar.
4- Perquè caminant per Polònia, sóc capaç de saber si una persona és espanyola o no?
p.d.: vaig sentir un noi de càdiz, casat amb una polonesa, explicar un acudit referent als gitanos que hi ha Polònia: "Si has perdut el cotxe, no pateixis, és a Polònia!"
Oi que bé! En Martí amb tetes, ja vaig ben calent!!!!
ResponElimina