dissabte, 7 d’agost del 2010

La màgia dels gots



Amigues, amics, Marcel·lí Virgili,
avui vull parlar-vos d'un fenomen que he pogut veure i viure amb les meves pells, ara que són festes del meu poble (Castelló d'Empúries): els gots tenen vida? Us preguntareu si m'he tornat boig, no? doncs sí, però no obstant això no puc deixar d'aprofundir en les meves investigacions. He vist que durant el transcurs d'una nit llarga i feixuga (que sense l'alcohol no "sa pot aguantar"), van caien gots de les mans d'aquelles persones que han pagat 3 o 4 euros per tenir l'esmentat recipient ple. Amics, amigues, perquè cauen aquests gots?
Jo tinc la teoria que els humans no som conscients de que hi ha vides gotils al nostre planeta: neixen, s'ajunten, es reprodueixen, i els matem. Aquests gots de plàstic ronyós (que si no has pillat, tens son o has d'esperar l'amic/ga que acabi de picar pedra, acabes per mossegar-lo destrossant la forma inicial del "borde" de l'obertura) penso que al caure a terra, sense que ho veiem es desplacen per trobar-se en aquest indret desconegut (tinc fonts de la CIA que em diuen que ja estan iniciant el procés d'investigació). Doncs bé, des d'aquí obro una campanya perquè algú pensi i desenvolupi un sistema per mantenir el got enganxat a la mà durant tota la nit, sense la necessitat d'anar-lo recollint pel terra...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada