dissabte, 6 de febrer del 2010

I ara què?

Senyores, senyors;

Com deia aquell: "Que boig el món...". Avui lluites per una cosa, per tu mateix o per una persona, i a la cantonada, quan arribes, gires el cap i veus que només hi han petjades; aquelles coses, persones o aquella part de tu ja no hi és. S'han esfumat. Em pregunto si la felicitat eterna existeix... haig d'arribar a morir-me per trobar-la?

L'estabilitat mental és indispensable per poder seguir endavant, despertar-te cada dia i dir: "Que maco és tot plegat..." (després d'haver-te cagat amb la putamarequihovaparir tot, òbviament). Quan et sents cansat i derrotat aquells colors clars esdevenen foscos; les cançons pastelosament pasteloses esdevenen vitals; i aquella mirada, escencial per continuar caminant. Em resisteixo a perdre-la... (la mirada vull dir...).
Ho donaria tot per un somriure, un petó, una abraçada i un t'estimo a cau d'orella.


dimecres, 3 de febrer del 2010

I tu, per què ets tu?

Senyores, senyors, Yola Berrocal,
el motiu de la meva nova entrada és simplement per contestar algunes de les preguntes que els nens fan, vers la meva persona; començaré per esmentar-les:

1- Per què portes arrecades?
2- Tens nòvia?
3- Tu, ja has fet sexe?
4- Les patilles, et pesen?
5- Aquest jersei, no et queda massa bé, no?
6- Surts amb (...)? - Quan dic (...) vull dir qualsevol mestre de pràctiques de l'escola...
7- Tu tens un 307 no?

--------------------------
Procediré doncs, a autocontestar-me:

1- Porto arrecades, bàsicament perquè em surt de la punta del rabu.
2- Si tinc nòvia? sí, la teva germana gran
3- No, no he fet sexe encara... fins que no em casi no ho faré. La teva mare m'ho té prohibit.
4- A tu et pesa aquest mostatxu que portes? a que no? pos a mi tampoc em pesen les patilles!!! -què hi ha més lleig que un mustatxu preadolescent...-
5- A tu aquesta cara tampoc no?
6- Ja t'he dit que sortia amb ta germana gran.
7- Sí, i si hi ha una rallada o els hi passa alguna cosa a les rodes, el teu cap té els dies comptats.




p.d.: C.M. diu: "Jo quan sigui gran, em posaré un piercing al ringring amb l'osset dels tous". No ho comenteu, gràcies!

dissabte, 30 de gener del 2010

Carmelus

Senyores, senyors, Jordi Pujol,
torno a ser aquí per deixar una entrada homenatge a aquella gent que va a actes populars tals com obres de teatre/cine/concert música clàssica/conferències (Castelló decideix, per exemple)/... per dedicar-los unes paraules:
PER QUÈ NO US N'ANEU A PRENDRE PEL SANTÍSSIM CUL!!!!
Bé, pensareu: "Per què aquest desgraciat m'insulta?!". La meva resposta i la meva entrada és la següent/a: "No és una entrada general, sinó que és en particular...". M'explico:

- Vas a un putu concert de música clàssica (joder, un dia que vaig a un putu acte culturalment agut...) i sempre, en aquell moment en que el pianista es dedica a palar-se-la damunt del piano, surt la puta vella a obrir un putu carmel... SE L'HA DE MENJAR ARA?!?!?! tan de bo l'hi quedi entrevassat al coll i hagin de parar el concert, per anunciar una defunció!!!

- Cine: Moment pastelón (pastís, en català) de la peli. Dos enamurats consumeixen el seu amor (o estan a punt de fer-ho). Cal sentir: "Mira, le va a comé to la boca!!!", "Grs grs grs grs"(de les palomitas -es diu crispetes, ja ho sé, però són d'aquelles paraules que no m'agraden... què vos que et digui...-)

- Conferència "Castelló decideix": Uriel Beltran té la paraula; se sent poc. La puta vella convergent obra un carmel... tapa a Uriel. Se m'inflen els cataplins. Trec un bat de beisbol. Trenco unes cames. Ja no hi ha carmel

- Teatre: Vas a veure quaNsevol obra de teiatru. Un senyor està perfectament de salut. Als 10 min. l'hi comença a venir tos... CAL QUE L'HI VINGUI ARA, LA TOS?!!?!?! com els badalls, s'encomanen; la sala tus... L'home agafa carmel; com els badalls, tota la sala obra els putus carmels!!!! PAREEEEEEEEEEEU!!!!!!! Bomba, foc... liceu a prendre pel cul! Sí, va passar-me a mi, i per això vaig enviar a prendre pel cul el Gran Teatre del Liceu!

- Entrar a certes pàgines webs, i no tenir carmelus... www.míriam.com



p.d.: Mengeu Sugus i no em toqueu els cullons!!!


Ho sento Míriam, però s'havia de fer públic la teva pàgina web...

dissabte, 16 de gener del 2010

Guionistabrillant

Noies, nois,
El guionistabrillant ha mort... descansi en pau!





p.d.: el més sentit dels pèsams pels amics de l'esmentat bloggista...

divendres, 8 de gener del 2010

M'he fet un tatuatge...

Noies, nois;
m'he fet un tatuatge. No em digueu Tatoo eh! per favor!

Doncs vé, la meva foto:



Fa dies que no tinc la vena estripona, ho sento... ja tornaré un altre dia!


p.d.: no m'he fet cap tatuatge... era una excusa per posar la foto d'aquest personatge que corre per Barcelona...

dilluns, 4 de gener del 2010

Troballa!!!

Noies, nois:


- "Ah no!!" pot semblar que diguis "Forat del cul" en castellà.

- "Guti guti maricón" pot semblar que diguis "Guti guti homosexual"

- "... ara bé..." vol dir fonamentalista islàmic.

- "tu puta madre" pot voler dir que la teva mare és molt bona dona

- Dient "no m'agraden les llenties" pots semblar un putu racista.




p.d.: Aneu en compte amb les coincidències...



diumenge, 3 de gener del 2010

Conclusions

Amigues i amics, torno a ser aquí. Una mica d'interès mamones/s!
Inicio el 2010 en el món blogístic amb un seguit de conclusions que he pogut extreure de la meva estada a Gasteiz:

- Encara no sé si en català és País Vasc o Basc.

- Roberto Rios

- A G. (no tinc ganes d'escriure 1000 cops Gasteiz -estic de vacacions, gràcies per la vostra comprensió-) no hi ha restaurants. Tot Déu s'afarta com porcs a base de tapes (jo també).

- Passar entremig de dues fileres de 30x30 tius amb pancartes reclamant silenciosament diners per familiars d'etarres detinguts, convida a fer-se caquetes a sobre (no sé si era perquè anava amb una samarreta de PUTAEUSKADI, però aquella gent em miraven molt raru).

- Kukuxumuxu

- No es persegueix a la gent que parla en castellà... per favor! on han anat a parar els mites?

- Barrejar ceba, formatge de cabra, bacon a sobre d'una merda de tall de pa, està de puta mare!!!

- El raïm pot matar...

- Després de fer les campanades mirant la Belén Esteban i Jorge Javier Vázquez, a l'habitació de l'hotel (havent sopat tapes dins la mateixa -habitació-), només em queda dir que sóc de l'Espanyol (no, encara no ho diré...) per anar al cel amb la consciència tranquil·la.


p.d.: G. és de puta mare.


No té pèrdua