Àfrica

Aquesta entrada, te la dedico a tu, Àfrica;
no a l'Àfrica mundialista, ni a l'Àfrica on els més rics hi fan fortuna; si no que aquest cop, la dedico a aquella Àfrica que cuida els meus ulls d'herba. Aquell continent que exposa i presenta als meus ulls aquella essència de grup, pobresa o potser amor vers la natura. En realitat, no sé quina és la Àfrica que et cuida, herba.
Com que no sé què és el que et donen, diré tot allò que si que t'ofereix la meva herba, la meva tigre. Pau, somriure i amor, molt d'amor. Si et fixes en els seus ulls, m'hi veuràs; ho feràs perquè en realitat, ella és part de mi, i jo d'ella. Quan ho facis, trobaràs un jo gelós per no poder gaudir-la; un jo trist d'enyorança. Sí, d'acord... sé que potser no l'he mimat tan com es mereixa, però ara que la tinc tan lluny, és quan més la trobo a faltar. Àfrica, cuida-me-la, siusplau. Et prometo que si me la tornes, ompliré tot els espais que hagi pogut deixar buits, però torna-me-la... sense ella, jo, no sóc jo.

T'estimo pixi...