divendres, 11 de juny del 2010

Xancletes i David Bisbal

Déjà vu;
aquest divendres ha estat del tot especial. He tingut un transport en al temps tal com si de lost es tractés, per anar 8 anys enrere (és a dir, quan en tenia 16-17). Xancletes, tovallola i càmping, per passar hores nocturnes mirant les estrelles damunt de la sorra de la platja recobert de mosquits; èpoques on la màxima preocupació era si aprovaria les putes mates de 4rt; aquells temps han passat, per deixar lloc a èpoques de catastrofisme, llàgrimes i replantejaments habituals.
Avui però, com deia, he abandonat momentàniament el meu present; he anat a buscar el meu altre jo en el meu subconscient, o potser me l'has passat tu; no ha calgut platja; amb un gelat, una birra i uns "cantos", ja n'hem tingut prou..
Gràcies. No sé si servirà de gaire la jornada d'avui, però si més no, has netejat el meu cap de cabòries... http://www.youtube.com/watch?v=N7JHuaaBfDI&feature=related



p.d.: de tinelli, només n'hi ha un... poc a poc l'aniré trobant, ja ho veuràs!!!! ;)

Un petó



http://www.youtube.com/watch?v=Yv3kMS9TutI



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada